diff options
author | Ralph Amissah <ralph.amissah@gmail.com> | 2021-11-27 21:54:49 -0500 |
---|---|---|
committer | Ralph Amissah <ralph.amissah@gmail.com> | 2021-11-27 21:54:49 -0500 |
commit | 78b1b83be0cf04b4cba707751b7ad4d97787fe37 (patch) | |
tree | 0260daae62c3c0c055b7ec73b274fa82b31b344f /markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-packages.ssi |
track document samples used
Diffstat (limited to 'markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-packages.ssi')
-rw-r--r-- | markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-packages.ssi | 676 |
1 files changed, 676 insertions, 0 deletions
diff --git a/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-packages.ssi b/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-packages.ssi new file mode 100644 index 0000000..e904390 --- /dev/null +++ b/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-packages.ssi @@ -0,0 +1,676 @@ +:B~ Personalització de la instal·lació de paquets + +1~customizing-package-installation Personalització de la instal·lació de +paquets + +La personalització més bàsica d'un sistema en viu pot ser la selecció dels +paquets que seran inclosos en la imatge. Aquest capítol explica les diverses +opcions de live-build per a personalitzar la instal·lació de paquets durant +la construcció. Les opcions més importants que influeixen en els paquets que +estan disponibles per a ser instal·lats en la imatge són les àrees de +distribució i el arxiu. Per a garantir velocitats de descàrrega decents, +s'ha de triar un mirall de distribució proper. També es pot incloure +repositoris de backports, paquets experimentals o personalitzats, o incloure +paquets directament com si fossin fitxers. Es poden definir llistes de +paquets, incloent-hi els metapaquets que instal·laran diversos paquets +relacionats alhora, com ara paquets per a un ordinador d'escriptori o un +llenguatge en particular. Finalment, una sèrie d'opcions donen un cert +control sobre /{apt}/ o si es prefereix /{aptitude}/, quan s'instal·len els +paquets durant la construcció. Això pot ser útil si s'utilitza un proxy, es +vol desactivar la instal·lació de paquets recomanats per a estalviar espai, +o hi ha la necessitat de controlar quines versions dels paquets s'instal·len +mitjançant la tècnica pinning d'APT, per nomenar algunes possibilitats. + +2~ Fonts dels paquets + +3~ Distribució, àrees d'arxiu i mode + +La distribució que es tria té una gran importància en els paquets que estan +disponibles per a incloure en una imatge en viu. Només cal especificar el +nom en clau, que per defecte és ${testing} per a la versió ${testing} de +live-build. Qualsevol distribució disponible a l'arxiu pot ser especificada +pel seu nom en clau aquí. (Veure {Termes}#terms per a més detalls.) L'opció +#{--distribution}# no només influeix en l'origen dels paquets dins l'arxiu, +sinó que també instrueix a live-build per a comportar-se segons sigui +necessari per a construir cada distribució suportada. Per exemple, per a +construir la distribució *{unstable}*, sid, s'ha d'especificar: + +code{ + + $ lb config --distribution sid + +}code + +A l'arxiu de la distribució, les àrees són les divisions principals de +l'arxiu. A Debian, es tracta de #{main}#, #{contrib}# i #{non-free}#. Només +#{main}# conté el programari que és part de la distribució Debian, per tant +és el valor per defecte. Es poden especificar un o més valors, per exemple: + +code{ + + $ lb config --archive-areas "main contrib non-free" + +}code + +És dona suport experimental a alguns derivats de Debian a través de l'opció +#{--mode}#. Per defecte, aquesta opció és #{debian}# però només si s'està +construint en un sistema Debian o en un sistema desconegut. Si s'especifica +amb #{lb config}# que es vol construir un dels derivats suportats alehores +es modificaran les opcions per a crear aquest derivat. Si per exemple +s'utilitza #{lb config}# amb el mode #{ubuntu}#, s'utilitzarà el nom de la +distribució i les àrees dels arxius del derivat especificat en lloc dels de +Debian. El «mode» també modifica el comportament de live-build per a +adaptar-lo als derivats. + +*{Nota:}* Els projectes per als quals s'han afegit aquests modes són els principals responsables de donar suport als usuaris d'aquestes opcions. El ${project}, al seu torn, dona suport de desenvolupament només sobre una base de millor esforç, basada en les informacions proporcionades pels projectes derivats ja que nosaltres no desenvolupem ni donem suport a aquests derivats. + +3~ Miralls de distribució + +L'arxiu de Debian es replica a través d'una àmplia xarxa de miralls a tot el +món perquè la gent de cada regió pugui triar un mirall proper amb la millor +velocitat de descàrrega. Cadascuna de les opcions #{--mirror-*}# governa +quin mirall de distribució s'utilitzarà en les diverses etapes de la +construcció. Recordar de {Etapes de la construcció}#stages-of-the-build que +l'etapa *{bootstrap}* es quan el chroot s'omple inicialment per +/{debootstrap}/ amb un sistema mínim i l'etapa *{chroot}* és quan +s'utilitza el chroot per a la construcció del sistema de fitxers del sistema +en viu. D'aquesta manera, s'utilitzen els miralls corresponents per a +aquestes etapes, i més tard, durant l'etapa *{binary}* s'utilitzen els +valors #{--mirror-binary}# i #{--mirror-binary-security}# substituint +qualsevol mirall utilitzat en una etapa anterior. + +3~distribution-mirrors-build-time Miralls de distribució utilitzats en temps +de construcció + +Per a establir els miralls de la distrubució utilitzats en temps de +construcció perquè apuntin a una rèplica local, és suficient establir +#{--mirror-bootstrap}# i #{--mirror-chroot-security}# de la manera següent. + +code{ + + $ lb config --mirror-bootstrap http://localhost/debian/ \ + --mirror-chroot-security http://localhost/debian-security/ + +}code + +El mirall per al chroot, especificat per l'opció #{--mirror-chroot}#, per +defecte pren el mateix valor que #{--mirror-bootstrap}# + +3~ Miralls de distribució utilitzats en temps d'execució + +Les opcions #{--mirror-binary*}# governen els miralls de distribució que +acaben a la imatge binària. Aquestes poden ser utilitzades per a instal·lar +paquets addicionals mentre s'executa el sistema en viu. Els valors per +defecte fan servir #{httpredir.debian.org}#, un servei que tria un mirall +geogràficament a prop en funció, entre altres coses, de la familia de la IP +de l'usuari i de la disponibilitat del mirall. Aquesta és una opció adequada +quan no es pot predir quin serà el millor mirall per a tots els usuaris. O +es pot especificar els valors propis com es mostra en l'exemple següent. Una +imatge construïda a partir d'aquesta configuració només seria convenient per +als usuaris en una xarxa on "#{mirror}#" és abastable. + +code{ + + $ lb config --mirror-binary http://mirror/debian/ \ + --mirror-binary-security http://mirror/debian-security/ \ + --mirror-binary-backports http://mirror/debian-backports/ + +}code + +3~additional-repositories Repositoris addicionals + +És possible afegir més repositoris, ampliant les opcions de paquets més +enllà dels disponibles en la pròpia distribució de destinació. Aquests poden +ser, per exemple, per a backports, experimentals o paquets +personalitzats. Per a configurar repositoris addicionals, crear els fitxers +#{config/archives/your-repository.list.chroot}#, i/o +#{config/archives/your-repository.list.binary}#. Igual que amb les opcions +#{--mirror-*}# aquest regeix els repositoris utilitzats en l'étapa +*{chroot}* durant la construcció de la imatge, i a l'étapa *{binary}*, és a +dir, per a ser utilitzades quan s'executa el sistema en viu. + +Per exemple, #{config/archives/live.list.chroot}# permet instal·lar paquets +des del repositori d'instantànies de debian-live en el moment de construcció +del sistema viu. + +code{ + + deb http://live-systems.org/ sid-snapshots main contrib non-free + +}code + +Si s'afegeix la mateixa línia a #{config/archives/live.list.binary}#, el +repositori sera afegit al directori #{/etc/apt/sources.list.d/}# del sistema +viu. + +Si aquests fitxers existeixen, són utilitzats de forma automàtica. + +També s'ha de posar la clau GPG utilitzada per a signar el repositori en +fitxers #{config/archives/your-repository.key.{binary,chroot}}#. + +En cas de necessitar un APT pinning personalitzat, es poden col·locar les +preferències APT en fitxers +#{config/archives/your-repository.pref.{binary,chroot}}#, que seran afegits +automàticament al sistema en viu al directori #{/etc/apt/preferences.d/}#. + +2~choosing-packages-to-install Selecció dels paquets a instal·lar + +Hi ha una sèrie de formes de triar els paquets que live-build instal·larà en +la imatge, que abasta una varietat de necessitats diferents. Es pot +simplement anomenar paquets individualment per a instal·lar en una llista de +paquets. També es pot optar per utilitzar metapaquets a les llistes, o +seleccionar-los utilitzant camps de control de fitxers de paquets. I, +finalment, es poden copiar paquets com si fossin fitxers dins del arbre +#{config/}#, que és un mètode que s'adapta perfectament a fer proves amb +paquets nous o experimentals abans de afegirlos a un repositori. + +3~package-lists Llistes de paquets + +Les llistes de paquets són una forma eficaç d'expressar quins paquets han de +ser instal·lats. La sintaxi de la llista suporta seccions condicionals que +fa que sigui fàcil construir llistes i adaptar-les per al propi ús en +múltiples configuracions. Els noms dels paquets també poden ser injectats a +la llista amb ajudants de l'intèrpret d'ordres en temps de construcció. + +*{Nota:}* El comportament de live-build a l'hora d'especificar un paquet que no existeix està determinat per la elecció que es faci de l'eina APT. Veure {Elegir apt or aptitude}#choosing-apt-or-aptitude per a més detalls. + +3~using-metapackages Ús dels metapaquets + +La forma més senzilla per a omplir la llista de paquets és utilitzar una +tasca metapaquet mantinguda per una distribució. Per exemple: + +code{ + + $ lb config + $ echo task-gnome-desktop > config/package-lists/desktop.list.chroot + +}code + +Això reemplaça l'antic mètode de llistes predefinides de #{live-build}# +2.x. A diferència de les llistes predefinides, els metapaquets no són +específics del projecte Live Systems. Per contra, són mantinguts per grups +d'especialistes que treballen dins la distribució i per tant, reflecteixen +el consens de cada grup sobre els paquets que serviran millor a les +necessitats dels usuaris. A més, abasten una gamma molt més àmplia de casos +d'ús que les llistes predefinides que substitueixen. + +Tots els metapaquets tenen el prefix #{task-}#, de manera que una forma +ràpida de determinar quins estan disponibles (encara que pot contenir un +grapat d'entrades falses que coincideixin amb el nom, però que no són +metapaquets) és fer coincidir el nom del paquet amb: + +code{ + + $ apt-cache search --names-only ^task- + +}code + +A més d'aquests, es troben altres metapaquets amb diverses +finalitats. Alguns són subconjunts de paquets de tasques més àmplies, com +#{gnome-core}#, mentre que altres són parts individuals especialitzades de +un Debian Pure Blend, com els metapaquets #{education-*}#. Per a obtenir una +llista de tots els metapaquets que hi ha a l'arxiu, instal·lar el paquet +#{debtags}# i llistar tots els paquets amb l'etiqueta #{role::metapackage}# +de la següent manera: + +code{ + + $ debtags search role::metapackage + +}code + +3~ Llistes locals de paquets + +Ja sigui afegint metapaquets a una llista, paquets individuals, o una +combinació d'ambdós, totes les llistes de paquets locals s'emmagatzemen a +#{config/package-lists/}#. Es pot utilitzar més d'una llista i això es +presta molt bé als dissenys modulars. Per exemple, es pot decidir dedicar +una llista a una elecció particular d'escriptori, l'altra a una col·lecció +de paquets relacionats que puguin ser fàcilment utilitzats al damunt d'un +escriptori diferent. Això permet experimentar amb diferents combinacions de +conjunts de paquets amb un mínim d'esforç, intercanviant llistes comunes +entre els diferents projectes d'imatges en viu. + +Les llistes de paquets que es troben en aquest directori han de tenir el +sufix #{.list}# per a ser processades, i a més a més un sufix d'etapa +adicional #{.chroot}# o #{.binary}# per a indicar per a quina etapa és la +llista. + +*{Nota:}* Si no s'especifica el sufix d'etapa, la llista s'utilitzarà per a ambdues etapes. Normalment, s'especifica #{.list.chroot}# de manera que els paquets només s'instal·laran al sistema de fitxers en viu i no hi haura una còpia extra del #{.deb}# en el medi. + +3~ Llistes locals de paquets per a l'etapa binary + +Per a crear una llista per a l'etapa binary, crear un fitxer amb el sufix +#{.list.binary}# a #{config/package-lists/}#. Aquests paquets no +s'instal·len al sistema de fitxers en viu però s'inclouen en el medi en viu +al directori #{pool/}#. Un ús típic d'aquesta llista seria amb una de les +variants del instal·lador non-live. Com s'ha esmentat anteriorment, si es +vol que aquesta llista sigui la mateixa que la llista de l'etapa chroot, +simplement utilitzar el sufix #{.list}#. + +3~generated-package-lists Generar llistes de paquets + +De vegades passa que la millor manera de crear una llista és generar-la amb +un script. Qualsevol línia que comença amb un signe d'exclamació indica una +ordre que s'executarà dins del chroot quan la imatge es construeix. Per +exemple, es podria incloure la línia #{! grep-aptavail -n -sPackage +-FPriority standard | sort}# en una llista de paquets per a produir una +llista ordenada de paquets disponibles amb #{Priority: standard}#. + +De fet, la selecció de paquets amb l'ordre #{grep-aptavail}# (del paquet +#{dctrl-tools}#) és tan útil que #{live-build}# proporciona un script +#{Packages}# d'ajuda per motius de comoditat. Aquest script accepta dos +arguments: #{field}# i #{pattern}#. Per tant, es pot crear una llista amb +els següents continguts: + +code{ + + $ lb config + $ echo '! Packages Priority standard' > config/package-lists/standard.list.chroot + +}code + +3~ Ús de condicionals dins de les llistes de paquets + +Qualsevol de les variables de configuració de live-build emmagatzemades a +#{config/*}# (menys el prefix #{LB_}#) poden ser utilitzades en sentències +condicionals en les llistes de paquets. En general, això significa qualsevol +opció #{lb config}# en lletres majuscules i amb guions canviats a guions +baixos. Però a la pràctica, només tenen sentit les que influeixen en la +selecció de paquets, com ara #{DISTRIBUTION}#, #{ARCHITECTURES}# o +#{ARCHIVE_AREAS}#. + +Per exemple, per a instal·lar #{ia32-libs}# si s'especifica +#{--architectures amd64}#: + +code{ + + #if ARCHITECTURES amd64 + ia32-libs + #endif + +}code + +És possible fer un test d'un nombre de valors, per exemple per a instal·lar +/{memtest86+}/ si s'especifica #{--architectures i386}# o #{--architectures +amd64}#: + +code{ + + #if ARCHITECTURES i386 amd64 + memtest86+ + #endif + +}code + +També es pot provar amb variables que poden contenir més d'un valor, per +exemple, per a instal·lar /{vrms}/ si s'especifica o #{contrib}# o +#{non-free}# a través de l'opció #{--archive-areas}#: + +code{ + + #if ARCHIVE_AREAS contrib non-free + vrms + #endif + +}code + +No és possible el anidament dels condicionals. + +% FIXME: + +3~ Eliminar paquets durant la instal·lació + +Es pot crear llistes de paquets en fitxers amb els sufixos +#{.list.chroot_live}# i #{.list.chroot_install}# dins del directori +#{config/package-lists}#. Si hi ha una llista «live» i una llista «install» +els paquets de la llista #{.list.chroot_live}# s'eliminaran amb un script +ganxo després de la instal·lació (si l'usuari utilitza l'instal·lador). Els +paquets de la llista #{.list.chroot_install}# seran presents tant en el +sistema en viu com en el sistema instal·lat. Aquest és un cas especial per +al programa d'instal·lació i pot ser útil si es té #{--debian-installer +live}# establert en la configuració i es desitja eliminar paquets específics +del sistema en viu durant la instal·lació. + +3~desktop-and-language-tasks Tasques d'escriptori i llenguatge + +Les tasques d'escriptori i el llenguatge són casos especials que necessiten +una mica de planificació i configuració extra. Les imatges en viu són +diferentes de les imatges de l'instal·lador de Debian en aquest sentit. A +l'instal·lador de Debian, si el medi es va preparar per a obtenir un tipus +d'entorn d'escriptori en particular, la tasca corresponent s'instal·larà +automàticament. Per tant hi ha tasques internes #{gnome-desktop}#, +#{kde-desktop}#, #{lxde-desktop}# i #{xfce-desktop}#, cap de les quals +s'ofereixen al menú de #{tasksel}#. De la mateixa manera, no hi ha cap +entrada de menú per a tasques de llengües, però l'elecció del idioma de +l'usuari durant la instal·lació influeix en la selecció de les tasques de +les llengües corresponents. + +En el desenvolupament d'una imatge en viu d'escriptori, la imatge sol +arrencar directament a un escriptori de treball, les opcions d'escriptori i +de llengua han estat fetes en temps de construcció, no en temps d'execució +com en el cas del instal·lador de Debian. Això no vol dir que una imatge en +viu no es pugui construir per a donar suport a diversos equips d'escriptori +o diversos idiomes i oferir a l'usuari una opció, però això no és el +comportament de live-build per defecte. + +Com que no hi ha cap ajust automàtic per a les tasques de llengua que +incloguin coses com ara tipus de lletres específics per a una llengua o +paquets de mètode d'entrada, si es vol, cal especificar-ho en la +configuració. Per exemple, una imatge d'escriptori GNOME que contingui +suport per al alemany podrie incloure les següents tasques metapaquets: + +code{ + + $ lb config + $ echo "task-gnome-desktop task-laptop" >> config/package-lists/my.list.chroot + $ echo "task-german task-german-desktop task-german-gnome-desktop" >> config/package-lists/my.list.chroot + +}code + +3~kernel-flavour-and-version Tipus i versió del nucli + +Depenent de l'arquitectura, s'inclouran per defecte en la imatge un o més +tipus de nuclis. Es pot triar diferents tipus a través de l'opció +#{--linux-flavours}#. Cada tipus té un sufix per a l'arrel per defecte +#{linux-image}# per a formar el nom de cada metapaquet que al seu torn depèn +d'un paquet del nucli exacte que s'ha d'incloure en la imatge. + +Així, per defecte, una imatge per a l'arquitectura #{amd64}# inclourà el +metapaquet #{linux-image-amd64}# i una imatge per a l'arquitectura #{i386}# +inclourà el metapaquet #{linux-image-586}#. + +Quan hi ha més d'una versió del paquet del nucli disponible en els arxius +configurats, es pot especificar el nom d'un paquet del nucli amb l'opció +#{--linux-packages}#. Per exemple, suposem que s'està construint una imatge +d'arquitectura #{amd64}# i es vol afegir l'arxiu experimental amb propòsits +de fer proves. Perquè es pugui instal·lar el nucli +#{linux-image-3.18.0-trunk-amd64}# es podria configurar la imatge de la +següent manera: + +code{ + + $ lb config --linux-packages linux-image-3.18.0-trunk + $ echo "deb http://ftp.debian.org/debian/ experimental main" > config/archives/experimental.list.chroot + +}code + +3~custom-kernels Nuclis personalitzats + +Es pot construir i incloure nuclis propis personalitzats, sempre que +s'integrin en el sistema de gestió de paquets de Debian. El sistema de +live-build no és compatible amb nuclis no construïts com paquets #{.deb}#. + +La manera apropiada i recomanable d'implementar els propis paquets del nucli +és seguir les instruccions del #{kernel-handbook}#. Recordar que s'ha de +modificar l'ABI i els sufixos del tipus apropiadament, i a continuació, +incloure un conjunt complet dels packets que corresponen amb #{linux}# i +#{linux-latest}# al repositori. + +Si s'opta per construir els paquets del nucli sense els metapaquets a joc, +cal especificar una arrel #{--linux-packages}# apropiada com s'indica a +{Tipus i versió del nucli}#kernel-flavour-and-version. Com expliquem a +{Instal·lació de paquets modificats o de +tercers}#installing-modified-or-third-party-packages, és millor si +s'inclouen els paquets del nucli personalitzat en un repositori propi, tot i +que les alternatives discutides en aquella secció també funcionen. + +Està més enllà de l'abast d'aquest document donar consells sobre com +personalitzar un nucli. No obstant això, cal, almenys, assegurar-se que la +configuració compleix els següents requisits mínims: + +_* Utilitzar una ramdisk inicial. + +_* Incloure el mòdul d'unió del sistema de fitxers (normalment #{aufs}#). + +_* Incloure tots els mòduls del sistema d'arxius requerits per la +configuració (normalment #{squashfs}#). + +2~installing-modified-or-third-party-packages Instal·lació de paquets +modificats o de tercers + +Si bé està en contra de la filosofia d'un sistema en viu, de vegades pot ser +necessària la construcció d'un sistema amb versions modificades dels paquets +que es troben al arxiu de Debian. Pot ser per a modificar o donar suport a +funcions addicionals, les llengües o les marques, o fins i tot per a +eliminar elements dels paquets existents que són indesitjables. De la +mateixa manera, es poden utilitzar paquets de tercers per a afegir alguna +funcionalitat personalitzada i/o propietària. + +Aquesta secció no cobreix l'assessorament en matèria de construcció o +manteniment de paquets modificats. Però el métode de Joachim Breitner's 'How +to fork privately' a +http://www.joachim-breitner.de/blog/archives/282-How-to-fork-privately.html +pot ser d'interès. La creació de paquets personalitzats es tracta a Debian +New Maintainers' Guide at https://www.debian.org/doc/maint-guide/ i en +altres llocs. + +Hi ha dues formes d'instal·lar paquets personalitzats modificats: + +_* #{packages.chroot}# + +_* L'ús d'un repositori APT personalitzat + +Utilitzar #{packages.chroot}# és més fàcil d'aconseguir i útil per a +personalitzacions "ràpides", però té una sèrie d'inconvenients, mentre que +l'ús d'un repositori APT personalitzat és més costós en la quantitat de +temps necessari per a posar-lo en marxa. + +3~ Fer servir #{packages.chroot}# per a instaŀar paquets personalitzats + +Per a instaŀar un paquet personalitzat, només s'ha de copiar al directori +#{config/packages.chroot/}#. Els paquets que es troben dins d'aquest +directori s'instal·laran automàticament en el sistema en viu durant la +construcció - no cal especificar res més en cap altre lloc. + +Els paquets *{han de}* ser nomenats en la forma prescrita. Una manera simple +de fer això és utilitzar #{dpkg-name}#. + +Utilitzar #{packages.chroot}# per a la instal·lació de paquets +personalitzats té els seus desavantatges: + +_* No és possible utilitzar APT segur. + +_* Cal posar tots els paquets apropiats al directori +#{config/packages.chroot/}#. + +_* No es adient per a l'emmagatzematge de configuracions de sistemes en viu +en el control de revisió. + +3~ Fer servir un repositori APT per a instal·lar paquets personalitzats + +A diferència de #{packages.chroot}#, quan s'utilitza un repositori APT +personalitzat s'ha d'assegurar que s'especifiquen els paquets en un altre +lloc. Veure {Selecció dels paquets a +instal·lar}#choosing-packages-to-install per a més detalls. + +Si bé crear un repositori APT per a instal·lar paquets personalitzats pot +semblar un esforç innecessari, la infraestructura pot ser fàcilment +reutilitzada en una data posterior per a oferir actualitzacions dels paquets +modificats. + +3~ Paquets personalitzats i APT + +live-build utilitza APT per a instal·lar tots els paquets al sistema en viu, +per tant, heretarà els comportaments d'aquest programa. Un exemple rellevant +és que (assumint una configuració per defecte) si es dóna el cas que un +paquet està disponible en dos repositoris diferents, amb diferents números +de versió, APT triarà per a instal·lar el paquet amb la versió més alta. + +A causa d'això, s'aconsella augmentar el nombre de la versió dels paquets +personalitzats als fixers #{debian/changelog}# per a assegurar-se que la +versió modificada és la que s'instal·la en lloc d'una dels repositoris +oficials de Debian. Això també es pot aconseguir mitjançant l'alteració de +les preferències d'APT del sistema en viu - veure {APT pinning}#apt-pinning +per a més informació. + +2~ Configurar APT en temps de construcció + +Es pot configurar APT a través d'una sèrie d'opcions que només s'apliquen en +temps de construcció. (La configuració d'APT al sistema en funcionament en +viu es pot fer de forma normal per als continguts del sistema en viu, és a +dir, mitjançant la inclusió de les configuracions adequades a través de +#{config/includes.chroot/}#.) Per a obtenir una llista completa, buscar les +opcions que comencen amb #{apt}# a la pàgina del manual de #{lb_config}#. + +3~choosing-apt-or-aptitude Elegir apt o aptitude + +Es pot optar per utilitzar /{apt}/ o /{aptitude}/ a l'hora d'instal·lar +paquets en temps de construcció. Quina utilitat s'usa es configura gràcies +al argument #{--apt}# de #{lb config}#. Escollir el mètode d'implementació +per al comportament preferit durant la instal·lació de paquets, la +diferència notable és la forma en que es manegen els paquets que falten. + +_* #{apt}#: Amb aquest mètode, si un paquet que s'especifica falta, +l'instal·lació de paquets fallarà. Aquesta és la configuració per defecte. + +_* #{aptitude}#: Amb aquest mètode, si s'especifica un paquet que falta, +l'instal·lació de paquets tindrà èxit. + +3~ L'ús d'un proxy amb APT + +Una configuració típica d'APT és per a fer front a la construcció d'una +imatge darrere d'un proxy. Es pot especificar el proxy per a APT amb les +opcions #{--apt-ftp-proxy}# o #{--apt-http-proxy}# segons sigui necessari, +per exemple, + +code{ + + $ lb config --apt-http-proxy http://proxy/ + +}code + +3~tweaking-apt-to-save-space Afinar APT per a estalviar espai + +Pot ser necessari estalviar espai en el medi destinat a la imatge, en aquest +cas una o altra o ambdós de les següentes opcions poden ser d'interès. + +Si no es vol incloure els índexs d'APT en la imatge, es poden omitir amb: + +code{ + + $ lb config --apt-indices false + +}code + +Això no influirà en les entrades de #{/etc/apt/sources.list}#, sinó +simplement si #{/var/lib/apt}# conté els fitxers dels índexs o no. El +desavantatge és que APT necessita aquests índexs per tal d'operar en el +sistema en viu, així que abans d'executar per exemple #{apt-cache search}# o +#{apt-get install}#, l'usuari primer ha fer un #{apt-get update}# per a +crear aquests índexs. + +Si es considera que la instal·lació de tots els paquets recomanats infla +massa la imatge, sempre que s'estigui preparat per a fer front a les +conseqüències que s'analitzen a continuació, es pot desactivar aquesta opció +per defecte d'APT amb: + +code{ + + $ lb config --apt-recommends false + +}code + +La conseqüència més important de desactivar els «recommends» és que +#{live-boot}# i #{live-config}# recomanen alguns paquets que proporcionen +una funcionalitat important utilitzada per la majoria de configuracions +Live, com per exemple #{user-setup}# recomanat per #{live-config}# i que +s'utilitza per a crear l'usuari en viu. En tots menys en els casos més +excepcionals es necessita tornar a afexir almenys alguns dels recommends a +les llistes de paquets o en cas contrari la imatge no funcionarà com +s'espera, si és que funciona. Mirar els paquets recomanats per a cada un +dels paquets inclosos en la construcció i si no s'està segur que es poden +ometre, tornar a afegir-los a les llistes de paquets. + +La conseqüència més general aquí és que si no s'instal·len els paquets +recomanats per un paquet determinat, és a dir, "els paquets que es troben +junts amb aquest en totes les instal·lacions a menys que siguin inusuals" +(Debian Policy Manual, secció 7.2), alguns paquets que en realitat són +necessaris per als usuaris del sistema Live poden ser omesos. Per tant, +suggerim revisar la diferència que desactivar els paquets recomanats té en +la llista de paquets (veure el fitxer #{binary.packages}# generat per #{lb +build}#) i tornar a incloure a la llista els paquets que falten que haurien +de ser instal·lats. Si només es vol deixar de banda un petit nombre de +paquets recomanats, es pot deixar els «recommends» activats i establir una +prioritat pin d'APT negativa en els paquets seleccionats per a impedir la +seva instal·lació, com s'explica a {APT pinning}#apt-pinning. + +3~ Passar opcions per a apt o aptitude + +Si no hi ha cap opció #{lb config}# per a modificar el comportament d'APT de +la manera què es necessita, es pot utilitzar #{--apt-options}# o +#{--aptitude-options}# per a passar opcions a l'eina APT +configurada. Consultar les pàgines dels manual #{apt}# i #{aptitude}# per a +més detalls. Tenir en compte que ambdues opcions tenen valors per defecte +que s'hauran de mantenir, a més de les opcions que es proporcionen. Així, +per exemple, suposant que s'ha inclòs algun paquet de +#{snapshot.debian.org}# per a fer proves i es vol especificar +#{Acquire::Check-Valid-Until=false}# perquè APT no es queixe de que el +fitxer #{Release}# ja ha caducat es podria fer com en el exemple següent, +afegint la nova opció després del valor per defecte #{--yes}#: + +code{ + + $ lb config --apt-options "--yes -oAcquire::Check-Valid-Until=false" + +}code + +Consultar les págines del manual per a entendre completament aquestes +opcions i quan utilitzar-les. Això és només un exemple i no s'ha +d'interpretar com un consell per a configurar la imatge. Aquesta opció no +seria adequada, per exemple, per a una versió final d'una imatge en viu. + +Per a configuracions més complicades que impliquen opcions #{apt.conf}# pot +ser adequat crear un fitxer #{config/apt/apt.conf}#. Consultar també les +altres opcions #{apt-*}# per a tenir algunes dreceres convenients per a les +opcions que es necessiten amb freqüència. + +3~apt-pinning APT pinning + +Com a referència, llegir primer la pàgina del manual +#{apt_preferences(5)}#. Es pot configurar APT pinning durant la construcció, +o bé durant l'execució. En el primer cas, crear #{config/archives/*.pref}#, +#{config/archives/*.pref.chroot}#, i #{config/apt/preferences}#. Per al +segon cas, crear #{config/includes.chroot/etc/apt/preferences}#. + +Suposem que s'està construint un sistema en viu ${testing} però es necessita +que tots els paquets «live-» que acaben dins de la imatge binària +s'instal·lin desde sid en temps de construcció. Cal afegir sid a les fonts +d'APT i fer un pin dels paquets live amb una prioritat més alta, però tots +els altres paquets amb una prioritat més baixa que la prioritat per defecte +de manera que només els paquets que es vol s'instal·lin desde sid en el +moment de la construcció i tots els altres es prenguin de la distribució de +destinació, ${testing}. Això es pot aconseguir de la manera següent: + +code{ + + $ echo "deb http://mirror/debian/ sid main" > config/archives/sid.list.chroot + $ cat >> config/archives/sid.pref.chroot << EOF + Package: live-* + Pin: release n=sid + Pin-Priority: 600 + + Package: * + Pin: release n=sid + Pin-Priority: 1 + EOF + +}code + +Una prioritat pin negativa evitarà que un paquet s'instal·li, com en el cas +que no es vulgui un paquet que és recomanat per un altre paquet. Suposem que +s'està construint una imatge LXDE afegint #{task-lxde-desktop}# a +#{config/package-lists/desktop.list.chroot}# però no es desitja que al +usuari se li demani que guardi les contrasenyes wifi al keyring. Aquesta +llista depèn de /{lxde-core}/, que recomana /{gksu}/, que al seu torn +recomana /{gnome-keyring}/. Si es vol omitir el paquet recomanat +/{gnome-keyring}/, es pot fer mitjançant l'addició de les següents línies a +#{config/apt/preferences}#: + +code{ + + Package: gnome-keyring + Pin: version * + Pin-Priority: -1 + +}code |