track document samples used

1 files changed, 468 insertions, 0 deletions

diff --git a/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-runtime.ssi b/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-runtime.ssi
new file mode 100644
index 0000000..de3d9a5
--- /dev/null
+++ b/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-runtime.ssi
@@ -0,0 +1,468 @@
+:B~ Personalització dels comportaments en temps d'execució
+
+1~customizing-run-time-behaviours Personalització dels comportaments en
+temps d'execució
+
+Tota la configuració que es fa durant l'execució es feta per
+live-config. Aquestes són algunes de les opcions més comunes de live-config
+en que els usuaris estan interessats. Una llista completa de totes les
+possibilitats es poden trobar a la pàgina del manual de live-config.
+
+2~ Personalitzar l'usuari en viu
+
+Una consideració important és que l'usuari en viu es creat per live-boot
+durant l'arrencada i no per live-build en temps de construcció. Això
+influeix no només en on s'han de introduir els materials relacionats amb
+l'usuari durant la construcció, tal i com es va explicar a {Live/chroot
+local includes}#live-chroot-local-includes, sinó també en els grups i els
+permisos associats amb l'usuari.
+
+Es poden especificar grups addicionals als que pertanyerà l'usuari en viu
+mitjançant l'ús de qualsevol de les possibilitats de configuraciò de
+live-config. Per exemple, per a afegir l'usuari en viu al grup #{fuse}#, es
+pot afegir el següent fitxer a
+#{config/includes.chroot/etc/live/config/user-setup.conf}#:
+
+code{
+
+ LIVE_USER_DEFAULT_GROUPS="audio cdrom dip floppy video plugdev netdev powerdev scanner bluetooth fuse"
+
+}code
+
+o utilitzar
+#{live-config.user-default-groups=audio,cdrom,dip,floppy,video,plugdev,netdev,powerdev,scanner,bluetooth,fuse}#
+com paràmetre d'arrencada.
+
+També és possible canviar el nom de l'usuari per defecte "user" i la
+contrasenya per defecte "live". Si es vol fer això per alguna raó, es pot
+aconseguir fàcilment de la següent manera:
+
+Per a canviar el nom de l'usuari per defecte només s'ha d'especificar en la
+configuració:
+
+code{
+
+ $ lb config --bootappend-live "boot=live components username=live-user"
+
+}code
+
+Una forma possible de canviar la contrasenya per defecte és per mitjà d'un
+ganxo com s'explica a {Scripts ganxo durant
+l'arrencada}#boot-time-hooks. Per a fer això, es pot utilitzar el script
+ganxo "passwd" de #{/usr/share/doc/live-config/examples/hooks}#, posar-li un
+prefix adequat (per exemple 2000-passwd) i afegir-lo a
+#{config/includes.chroot/lib/live/config/}#
+
+2~customizing-locale-and-language Personalització de l'entorn local i el
+llenguatge
+
+Quan el sistema en viu arrenca, el llenguatge està implicat en dos passos:
+
+_* la generació de locales
+
+_* establir la configuració del teclat
+
+La configuració local per defecte en la construcció d'un sistema viu és
+#{locales=en_US.UTF-8}#. Per a definir la locale que s'ha de generar,
+utilitzar el paràmetre #{locales}# de la opció #{--bootappend-live}# de #{lb
+config}#, per exemple. 
+
+code{
+
+ $ lb config --bootappend-live "boot=live components locales=de_CH.UTF-8"
+
+}code
+
+Es poden especificar diverses locales en una llista separada per comes.
+
+Aquest paràmetre, així com els paràmetres de configuració del teclat  que
+s'indiquen a continuació, també es pot utilitzar en la línia d'ordres del
+nucli. Es pot especificar una configuració regional mitjançant
+#{language_country}# (en aquest cas s'utilitza la codificació per defecte) o
+la forma completa #{language_country.encoding}#. Una llista de locales
+suportades i la codificació per a cadascuna es poden trobar a
+#{/usr/share/i18n/SUPPORTED}#.
+
+#{live-config}# s'encarrega de la configuració del teclat per a X i per a la
+consola utilitzant el paquet #{console-setup}#. Per a la seva configuració
+es pot fer servir els paràmetres d'arrencada #{keyboard-layouts}#,
+#{keyboard-variants}#, #{keyboard-options}# i #{keyboard-model}# mitjançant
+l'opció #{--bootappend-live}#. Es poden trobar opcions vàlides per a aquests
+a #{/usr/share/X11/xkb/rules/base.lst}#. Per a trobar distribucions de
+teclat  i variants per a un idioma determinat, s'ha d'intentar cercar el nom
+en anglès de la llengua i/o el país on es parla l'idioma, per exemple:
+
+code{
+
+$ egrep -i '(^!|german.*switzerland)' /usr/share/X11/xkb/rules/base.lst
+ ! model
+ ! layout
+   ch              German (Switzerland)
+ ! variant
+   legacy          ch: German (Switzerland, legacy)
+   de_nodeadkeys   ch: German (Switzerland, eliminate dead keys)
+   de_sundeadkeys  ch: German (Switzerland, Sun dead keys)
+   de_mac          ch: German (Switzerland, Macintosh)
+ ! option
+
+}code
+
+Tinir en compte que cada variant mostra la distribució que s'aplica en la
+descripció.
+
+Sovint, només la distribució necessita ser configurada. Per exemple, per a
+obtenir els fitxers de configuració regional per a la distribució del teclat
+alemany i suís-alemany per a l'entorn gràfic X:
+
+code{
+
+ $ lb config --bootappend-live "boot=live components locales=de_CH.UTF-8 keyboard-layouts=ch"
+
+}code
+
+No obstant això, per als casos d'ús molt específics, potser es vol incloure
+altres paràmetres. Per exemple, per a establir un sistema francès, amb una
+distribució de teclat French-Dvorak (anomenat Bepo) en un teclat USB
+TypeMatrix EZ-Reach 2030, utilitzar:
+
+code{
+
+ $ lb config --bootappend-live \
+     "boot=live components locales=fr_FR.UTF-8 keyboard-layouts=fr keyboard-variants=bepo keyboard-model=tm2030usb"
+
+}code
+
+Es poden especificar diversos valors per a cada una de les opcions
+#{keyboard-*}# en una llista separada per comes amb l'excepció de
+#{keyboard-model}#, que només accepta un valor. Veure la pàgina del manual
+#{keyboard(5)}# per a més detalls i exemples de les variables #{XKBMODEL}#,
+#{XKBLAYOUT}#, #{XKBVARIANT}# i #{XKBOPTIONS}#. Si s'especifiquen diversos
+valors de #{keyboard-variants}# es correspondran un a un amb els valors
+#{keyboard-layouts}# (veure #{setxkbmap(1)}# opció #{-variant}#). Es poden
+utilitzar valors buits, per exemple, per a definir dos dissenys, el valor
+predeterminat US QWERTY i l'altre US Dvorak:
+
+code{
+
+ $ lb config --bootappend-live \
+     "boot=live components keyboard-layouts=us,us keyboard-variants=,dvorak"
+
+}code
+
+2~persistence Persistència
+
+Un paradigma d'un live cd és ser un sistema pre-instal·lat, que arrenca
+desde medis de només lectura, com un cdrom, on les modificacions no
+sobreviuen als reinicis del maquinari que l'executa.
+
+Un sistema en viu és una generalització d'aquest paradigma i per tant,
+compatible amb altres medis, a més dels CDs, però tot i així, en el seu
+comportament per defecte, s'ha de considerar de només lectura i totes les
+evolucions en temps d'execució del sistema es perden al apagar l'equip.
+
+La "Persistència" és un nom comú per a nomenar els diferents tipus de
+solucions per a guardar després de reiniciar algunes, o totes, les dades
+d'aquesta evolució en temps d'execució del sistema. Per a entendre com
+funciona, seria útil saber que, encara que el sistema s'inicia i s'executa
+des de medis de només lectura, les modificacions als fitxers i directoris
+s'escriuen ens medis d'escriptura, en general un ramdisk (tmpfs) i les dades
+dels discos ram no sobreviuen als reinicis.
+
+Les dades emmagatzemades en aquest disc ram han de ser guardades en un
+suport d'escriptura persistent com medis d'emmagatzematge locals, un recurs
+compartit de xarxa o fins i tot una sessió d'una multisessió de un CD/DVD
+(re)grabable. Tots aquests medis són compatibles amb el sistemes en viu de
+diferents maneres, i tots menys l'últim, requereixen un paràmetre especial
+que s'especifica en l'arrencada: #{persistence}#.
+
+Si s'utilitza el paràmetre d'arrencada #{persistence}# (i no s'utilitza
+#{nopersistence}#) es proven els medis locals d'emmagatzematge (per exemple,
+discs durs, unitats USB) buscant volums amb persistència durant
+l'arrencada. És possible restringir els tipus de volums amb persistència que
+s'utilitzarà mitjançant l'especificació de certs paràmetres d'arrencada que
+es descriuen a la pàgina del manual de live-boot(7). Un volum amb
+persistència és qualsevol dels següents:
+
+_* una partició, identificada pel seu nom GPT.
+
+_* un sistema de fitxers, identificat per la seva etiqueta de sistema de
+fitxers.
+
+_* un fitxer imatge situat en l'arrel de qualsevol sistema de fitxers
+llegibles (fins i tot una partició NTFS d'un altre SO), identificat pel seu
+nom de fitxer.
+
+L'etiqueta de volum per als overlays ha de ser #{persistence}# però serà
+passat per alt a menys que contingui un fitxer anomenat #{persistence.conf}#
+que s'utilitza per a personalitzar completament la persistència del volum,
+és a dir, especificar els directoris que es volen conservar en el volum de
+persistència després de reiniciar. Veure {El fitxer
+persistence.conf}#persistence-conf per a més detalls.
+
+Aquests són alguns exemples de com preparar un volum que s'utilitzarà per a
+la persistència. Pot ser, per exemple, una partició ext4 en un disc dur o en
+una clau USB creat amb, per exemple:
+
+code{
+
+ # mkfs.ext4 -L persistence /dev/sdb1
+
+}code
+
+Veure també {Utilitzar l'espai lliure en una memòria
+USB}#using-usb-extra-space.
+
+Si ja hi ha una partició al dispositiu, és pot canviar l'etiqueta amb un
+dels següents:
+
+code{
+
+ # tune2fs -L persistence /dev/sdb1 # for ext2,3,4 filesystems
+
+}code
+
+Heus aquí un exemple de com crear un fitxer imatge basat en ext4 per a ser
+utilitzat per a la persistència:
+
+code{
+
+ $ dd if=/dev/null of=persistence bs=1 count=0 seek=1G # for a 1GB sized image file
+ $ /sbin/mkfs.ext4 -F persistence
+
+}code
+
+Un cop s'ha creat el fitxer imatge, per exemple, per a fer #{/usr}#
+persistent però només guardant els canvis que es fan en aquest directori i
+no tots els continguts de #{/usr}#, es pot utilitzar l'opció "union". Si el
+fitxer imatge es troba en el directori home, copiar-lo a l'arrel del sistema
+de fitxers del disc dur i muntar-lo a #{/mnt}# de la següent manera:
+
+code{
+
+ # cp persistence /
+ # mount -t ext4 /persistence /mnt
+
+}code
+
+A continuació, crear el fitxer #{persistence.conf}# afegint contingut i
+desmuntar el fitxer imatge.
+
+code{
+
+ # echo "/usr union" >> /mnt/persistence.conf
+ # umount /mnt
+
+}code
+
+Ara, reiniciar el sistema i arrencar el medi en viu amb el paràmetre
+d'arrencada "persistence".
+
+3~persistence-conf El fitxer persistence.conf
+
+Un volum amb l'etiqueta #{persistence}# ha de ser configurat mitjançant un
+fitxer #{persistence.conf}# per a fer directoris arbitraris
+persistents. Aquest fitxer, ubicat a l'arrel del sistema de fitxers del
+volum, controla els directoris que fa persistents, i de quina manera.
+
+A la pàgina del manual de persistence.conf(5) s'explica en detall com es
+configuran els muntatges de les overlays, però un simple exemple hauria de
+ser suficient per a la majoria d'usos. Si es vol fer el directori home i el
+directori del cache d'APT persistents en un sistema de fitxers ext4 a la
+partició /dev/sdb1:
+
+code{
+
+ # mkfs.ext4 -L persistence /dev/sdb1
+ # mount -t ext4 /dev/sdb1 /mnt
+ # echo "/home" >> /mnt/persistence.conf
+ # echo "/var/cache/apt" >> /mnt/persistence.conf
+ # umount /mnt
+
+}code
+
+Després es reinicia el sistema. Durant la primera arrencada els continguts
+de #{/home}# i #{/var/cache/apt}# es copiaran en el volum de la
+persistència, i d'aquí en endavant tots els canvis en aquests directoris es
+guardaran en aquest volum. Tenir en compte que les rutes que apareixen en el
+fitxer #{persistence.conf}# no poden contenir espais en blanc o els
+components especials #{.}# i #{..}#. A més, ni #{/lib}#, #{/lib/live}# (o
+qualsevol dels seus subdirectoris) ni #{/}# es poden fer persistents
+utilitzant muntatges personalitzats. Com a solució per a aquesta limitació
+es pot afegir #{/ union}# al fitxer #{persistence.conf}# per a aconseguir
+una persistència completa.
+
+3~ Utilitzar diversos medis persistents
+
+Hi ha diferents mètodes per utilitzar múltiples volums de persistència per a
+diferents casos d'ús. Per exemple, utilitzar diversos volums al mateix temps
+o seleccionar-ne només un, entre varis, per a fins molt específics.
+
+Es poden utilitzar diversos volums diferents de muntatges personalitzats
+(amb els seus propis fitxers #{persistence.conf}# però si diversos volums
+fan que el mateix directori sigui persistent, només s'utilitzarà un
+d'ells. Si qualsevol dels dos muntatges són "imbricats" (és a dir, un és un
+sub-directori de l'altre) el directori pare es muntarà abans que el
+directori fill per a evitar que amb el muntatge un directori no sigui
+ocultat per l'altre. Els muntatges personalitzats imbricats són problemàtics
+si estan enumerats en el mateix fitxer #{persistence.conf}#. Veure la pàgina
+del manual persistence.conf(5) per a saber com manejar aquest cas, si
+realment es necessita (una pista: en general no cal fer-ho).
+
+Un possible cas d'ús: Per a guardar les dades de l'usuari, és a dir
+#{/home}# i les dades del superusuari, és a dir #{/root}# en diferents
+particions, crear dues particions amb l'etiqueta #{persistence}# i afegir un
+fitxer #{persistence.conf}# en cadascuna d'aquesta manera #{# echo "/home" >
+persistence.conf}# per a la primera partició que guardarà els fitxers de
+l'usuari i #{# echo "/root" > persistence.conf}# per a la segona partició
+que emmagatzemarà els fitxers del superusuari. Finalment, utilitzar el
+paràmetre d'arrencada #{persistence}#.
+
+Si un usuari necessita múltiples volums de persistència del mateix tipus per
+a diferents ubicacions o proves, com #{private}# i #{work}#, el paràmetre
+d'arrencada #{persistence-label}# utilitzat juntament amb el paràmetre
+d'arrencada #{persistence}# permetrà tenir diversos dispositius amb la
+mateixa, però única, persistència. Un exemple seria si un usuari vol
+utilitzar una partició amb persistència amb l'etiqueta #{private}# per a
+dades personals com els marcadors d'un navegador, utilitzaria els paràmetres
+d'arrencada: #{persistence}# #{persistence-label=private}#. I per
+emmagatzemar dades relacionades amb el treball, com a documents, projectes
+de recerca o d'un altre tipus, utilitzaria els paràmetres d'arrencada:
+#{persistence}# #{persistence-label=work}#.
+
+És important recordar que aquests volums, #{private}# i #{work}#, també
+necessiten tenir un fitxer #{persistence.conf}# en la seva arrel. La pàgina
+de manual de live-boot conté més informació sobre com utilitzar aquestes
+etiquetes amb els noms més antics.
+
+3~ Persistència amb xifratge
+
+Utilitzar la persistència vol dir que algunes dades sensibles poden quedar
+exposades a risc. Especialment si les dades persistents s'emmagatzemen en un
+dispositiu portàtil com una memòria USB o un disc dur extern. És llavors
+quan el xifrat entra en joc. Fins i tot si el procediment pot semblar
+complicat a causa de la quantitat de passos que s'han de fer, és molt fàcil
+manejar particions xifrades amb live-boot. Per a utilitzar *{luks}*, que és
+el tipus de xifrat compatible, es necessita instal·lar /{cryptsetup}/ tant
+en la màquina que crearà la partició xifrada com en el sistema en viu amb
+que es va a utilitzar la partició persistent xifrada.
+
+Per a instal·lar /{cryptsetup}/ a la nostra màquina:
+
+code{
+
+ # apt-get install cryptsetup
+
+}code
+
+Per a instal·lar /{cryptsetup}/ en el sistema viu, afegir-lo a una
+package-lists:
+
+code{
+
+ $ lb config
+ $ echo "cryptsetup" > config/package-lists/encryption.list.chroot
+
+}code
+
+Una cop tinguem el nostre sistema en viu amb /{cryptsetup}/, bàsicament,
+només hem de crear una nova partició, xifrar-la i arrencar amb els
+paràmetres #{persistence}# i #{persistence-encryption=luks}#. Podríem haver
+anticipat aquest pas i afegit els paràmetres d'arrencada seguint el
+procediment habitual:
+
+code{
+
+ $ lb config --bootappend-live "boot=live components persistence persistence-encryption=luks"
+
+}code
+
+Anem a entrar en els detalls per a tothom que no està familiaritzat amb el
+xifrat. En el següent exemple utilitzarem una partició en un dispositiu USB
+que correspon a #{/dev/sdc2}#. Tenir en compte que cal determinar quina
+partició és la que es va a utilitzar en cada cas específic.
+
+El primer pas és connectar la memòria usb i determinar de quin dispositiu es
+tracta. La manera més recomanable per a llistar dispositius és utilitzar
+#{ls -l /dev/disk/by-id}#. Després d'això, crear una nova partició i, a
+continuació, xifrar-la amb una frase de contrasenya de la següent manera:
+
+code{
+
+ # cryptsetup --verify-passphrase luksFormat /dev/sdc2
+
+}code
+
+A continuació, obrir la partició luks al mapeador de dispositius
+virtuals. Es pot utilitzar qualsevol nom que es desitgi. Aquí utilitzem
+*{live}* com a exemple:
+
+code{
+
+ # cryptsetup luksOpen /dev/sdc2 live
+
+}code
+
+El següent pas és omplir el dispositiu amb zeros abans de crear el sistema
+de fitxers:
+
+code{
+
+ # dd if=/dev/zero of=/dev/mapper/live
+
+}code
+
+Ara, estem preparats per a crear el sistema de fitxers. Noteu que estem
+afegint l'etiqueta #{persistence}# perquè el dispositiu es munti com a
+magatzem de persistència durant l'arrencada.
+
+code{
+
+ # mkfs.ext4 -L persistence /dev/mapper/live
+
+}code
+
+Per continuar amb la nostra configuració, necessitem muntar el dispositiu,
+per exemple, a #{/mnt}#.
+
+code{
+
+ # mount /dev/mapper/live /mnt
+
+}code
+
+I crear el fitxer #{persistence.conf}# a l'arrel de la partició. Això és,
+com s'ha explicat abans, estrictament necessari. Veure {El fitxer
+persistence.conf}#persistence-conf.
+
+code{
+
+ # echo "/ union" > /mnt/persistence.conf
+
+}code
+
+Desmuntar el punt de muntatge:
+
+code{
+
+ # umount /mnt
+
+}code
+
+I opcionalment, encara que podria ser una bona manera de protegir les dades
+que acabem d'agregar a la partició, podem tancar el dispositiu:
+
+code{
+
+ # cryptsetup luksClose live
+
+}code
+
+Anem a resumir el procés. Fins ara, hem creat un sistema viu capaç de
+manejar xifratge, que es pot copiar a una memòria USB com s'explica a
+{Copiar una imatge ISO híbrida en un dispositiu
+USB}#copying-iso-hybrid-to-usb. També hem creat una partició xifrada, que es
+pot situar en la mateixa memòria USB per portar a tot arreu i hem configurat
+la partició xifrada per ser utilitzada com a magatzem de persistència. Així
+que ara, només hem de arrencar el sistema en viu. En el moment d'arrencar,
+live-boot ens preguntarà la frase de contrasenya i muntarà la partició
+xifrada per a ser utilitzada per a la persistència.