diff options
Diffstat (limited to 'markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-runtime.ssi')
-rw-r--r-- | markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-runtime.ssi | 468 |
1 files changed, 468 insertions, 0 deletions
diff --git a/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-runtime.ssi b/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-runtime.ssi new file mode 100644 index 0000000..de3d9a5 --- /dev/null +++ b/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-runtime.ssi @@ -0,0 +1,468 @@ +:B~ Personalització dels comportaments en temps d'execució + +1~customizing-run-time-behaviours Personalització dels comportaments en +temps d'execució + +Tota la configuració que es fa durant l'execució es feta per +live-config. Aquestes són algunes de les opcions més comunes de live-config +en que els usuaris estan interessats. Una llista completa de totes les +possibilitats es poden trobar a la pàgina del manual de live-config. + +2~ Personalitzar l'usuari en viu + +Una consideració important és que l'usuari en viu es creat per live-boot +durant l'arrencada i no per live-build en temps de construcció. Això +influeix no només en on s'han de introduir els materials relacionats amb +l'usuari durant la construcció, tal i com es va explicar a {Live/chroot +local includes}#live-chroot-local-includes, sinó també en els grups i els +permisos associats amb l'usuari. + +Es poden especificar grups addicionals als que pertanyerà l'usuari en viu +mitjançant l'ús de qualsevol de les possibilitats de configuraciò de +live-config. Per exemple, per a afegir l'usuari en viu al grup #{fuse}#, es +pot afegir el següent fitxer a +#{config/includes.chroot/etc/live/config/user-setup.conf}#: + +code{ + + LIVE_USER_DEFAULT_GROUPS="audio cdrom dip floppy video plugdev netdev powerdev scanner bluetooth fuse" + +}code + +o utilitzar +#{live-config.user-default-groups=audio,cdrom,dip,floppy,video,plugdev,netdev,powerdev,scanner,bluetooth,fuse}# +com paràmetre d'arrencada. + +També és possible canviar el nom de l'usuari per defecte "user" i la +contrasenya per defecte "live". Si es vol fer això per alguna raó, es pot +aconseguir fàcilment de la següent manera: + +Per a canviar el nom de l'usuari per defecte només s'ha d'especificar en la +configuració: + +code{ + + $ lb config --bootappend-live "boot=live components username=live-user" + +}code + +Una forma possible de canviar la contrasenya per defecte és per mitjà d'un +ganxo com s'explica a {Scripts ganxo durant +l'arrencada}#boot-time-hooks. Per a fer això, es pot utilitzar el script +ganxo "passwd" de #{/usr/share/doc/live-config/examples/hooks}#, posar-li un +prefix adequat (per exemple 2000-passwd) i afegir-lo a +#{config/includes.chroot/lib/live/config/}# + +2~customizing-locale-and-language Personalització de l'entorn local i el +llenguatge + +Quan el sistema en viu arrenca, el llenguatge està implicat en dos passos: + +_* la generació de locales + +_* establir la configuració del teclat + +La configuració local per defecte en la construcció d'un sistema viu és +#{locales=en_US.UTF-8}#. Per a definir la locale que s'ha de generar, +utilitzar el paràmetre #{locales}# de la opció #{--bootappend-live}# de #{lb +config}#, per exemple. + +code{ + + $ lb config --bootappend-live "boot=live components locales=de_CH.UTF-8" + +}code + +Es poden especificar diverses locales en una llista separada per comes. + +Aquest paràmetre, així com els paràmetres de configuració del teclat que +s'indiquen a continuació, també es pot utilitzar en la línia d'ordres del +nucli. Es pot especificar una configuració regional mitjançant +#{language_country}# (en aquest cas s'utilitza la codificació per defecte) o +la forma completa #{language_country.encoding}#. Una llista de locales +suportades i la codificació per a cadascuna es poden trobar a +#{/usr/share/i18n/SUPPORTED}#. + +#{live-config}# s'encarrega de la configuració del teclat per a X i per a la +consola utilitzant el paquet #{console-setup}#. Per a la seva configuració +es pot fer servir els paràmetres d'arrencada #{keyboard-layouts}#, +#{keyboard-variants}#, #{keyboard-options}# i #{keyboard-model}# mitjançant +l'opció #{--bootappend-live}#. Es poden trobar opcions vàlides per a aquests +a #{/usr/share/X11/xkb/rules/base.lst}#. Per a trobar distribucions de +teclat i variants per a un idioma determinat, s'ha d'intentar cercar el nom +en anglès de la llengua i/o el país on es parla l'idioma, per exemple: + +code{ + +$ egrep -i '(^!|german.*switzerland)' /usr/share/X11/xkb/rules/base.lst + ! model + ! layout + ch German (Switzerland) + ! variant + legacy ch: German (Switzerland, legacy) + de_nodeadkeys ch: German (Switzerland, eliminate dead keys) + de_sundeadkeys ch: German (Switzerland, Sun dead keys) + de_mac ch: German (Switzerland, Macintosh) + ! option + +}code + +Tinir en compte que cada variant mostra la distribució que s'aplica en la +descripció. + +Sovint, només la distribució necessita ser configurada. Per exemple, per a +obtenir els fitxers de configuració regional per a la distribució del teclat +alemany i suís-alemany per a l'entorn gràfic X: + +code{ + + $ lb config --bootappend-live "boot=live components locales=de_CH.UTF-8 keyboard-layouts=ch" + +}code + +No obstant això, per als casos d'ús molt específics, potser es vol incloure +altres paràmetres. Per exemple, per a establir un sistema francès, amb una +distribució de teclat French-Dvorak (anomenat Bepo) en un teclat USB +TypeMatrix EZ-Reach 2030, utilitzar: + +code{ + + $ lb config --bootappend-live \ + "boot=live components locales=fr_FR.UTF-8 keyboard-layouts=fr keyboard-variants=bepo keyboard-model=tm2030usb" + +}code + +Es poden especificar diversos valors per a cada una de les opcions +#{keyboard-*}# en una llista separada per comes amb l'excepció de +#{keyboard-model}#, que només accepta un valor. Veure la pàgina del manual +#{keyboard(5)}# per a més detalls i exemples de les variables #{XKBMODEL}#, +#{XKBLAYOUT}#, #{XKBVARIANT}# i #{XKBOPTIONS}#. Si s'especifiquen diversos +valors de #{keyboard-variants}# es correspondran un a un amb els valors +#{keyboard-layouts}# (veure #{setxkbmap(1)}# opció #{-variant}#). Es poden +utilitzar valors buits, per exemple, per a definir dos dissenys, el valor +predeterminat US QWERTY i l'altre US Dvorak: + +code{ + + $ lb config --bootappend-live \ + "boot=live components keyboard-layouts=us,us keyboard-variants=,dvorak" + +}code + +2~persistence Persistència + +Un paradigma d'un live cd és ser un sistema pre-instal·lat, que arrenca +desde medis de només lectura, com un cdrom, on les modificacions no +sobreviuen als reinicis del maquinari que l'executa. + +Un sistema en viu és una generalització d'aquest paradigma i per tant, +compatible amb altres medis, a més dels CDs, però tot i així, en el seu +comportament per defecte, s'ha de considerar de només lectura i totes les +evolucions en temps d'execució del sistema es perden al apagar l'equip. + +La "Persistència" és un nom comú per a nomenar els diferents tipus de +solucions per a guardar després de reiniciar algunes, o totes, les dades +d'aquesta evolució en temps d'execució del sistema. Per a entendre com +funciona, seria útil saber que, encara que el sistema s'inicia i s'executa +des de medis de només lectura, les modificacions als fitxers i directoris +s'escriuen ens medis d'escriptura, en general un ramdisk (tmpfs) i les dades +dels discos ram no sobreviuen als reinicis. + +Les dades emmagatzemades en aquest disc ram han de ser guardades en un +suport d'escriptura persistent com medis d'emmagatzematge locals, un recurs +compartit de xarxa o fins i tot una sessió d'una multisessió de un CD/DVD +(re)grabable. Tots aquests medis són compatibles amb el sistemes en viu de +diferents maneres, i tots menys l'últim, requereixen un paràmetre especial +que s'especifica en l'arrencada: #{persistence}#. + +Si s'utilitza el paràmetre d'arrencada #{persistence}# (i no s'utilitza +#{nopersistence}#) es proven els medis locals d'emmagatzematge (per exemple, +discs durs, unitats USB) buscant volums amb persistència durant +l'arrencada. És possible restringir els tipus de volums amb persistència que +s'utilitzarà mitjançant l'especificació de certs paràmetres d'arrencada que +es descriuen a la pàgina del manual de live-boot(7). Un volum amb +persistència és qualsevol dels següents: + +_* una partició, identificada pel seu nom GPT. + +_* un sistema de fitxers, identificat per la seva etiqueta de sistema de +fitxers. + +_* un fitxer imatge situat en l'arrel de qualsevol sistema de fitxers +llegibles (fins i tot una partició NTFS d'un altre SO), identificat pel seu +nom de fitxer. + +L'etiqueta de volum per als overlays ha de ser #{persistence}# però serà +passat per alt a menys que contingui un fitxer anomenat #{persistence.conf}# +que s'utilitza per a personalitzar completament la persistència del volum, +és a dir, especificar els directoris que es volen conservar en el volum de +persistència després de reiniciar. Veure {El fitxer +persistence.conf}#persistence-conf per a més detalls. + +Aquests són alguns exemples de com preparar un volum que s'utilitzarà per a +la persistència. Pot ser, per exemple, una partició ext4 en un disc dur o en +una clau USB creat amb, per exemple: + +code{ + + # mkfs.ext4 -L persistence /dev/sdb1 + +}code + +Veure també {Utilitzar l'espai lliure en una memòria +USB}#using-usb-extra-space. + +Si ja hi ha una partició al dispositiu, és pot canviar l'etiqueta amb un +dels següents: + +code{ + + # tune2fs -L persistence /dev/sdb1 # for ext2,3,4 filesystems + +}code + +Heus aquí un exemple de com crear un fitxer imatge basat en ext4 per a ser +utilitzat per a la persistència: + +code{ + + $ dd if=/dev/null of=persistence bs=1 count=0 seek=1G # for a 1GB sized image file + $ /sbin/mkfs.ext4 -F persistence + +}code + +Un cop s'ha creat el fitxer imatge, per exemple, per a fer #{/usr}# +persistent però només guardant els canvis que es fan en aquest directori i +no tots els continguts de #{/usr}#, es pot utilitzar l'opció "union". Si el +fitxer imatge es troba en el directori home, copiar-lo a l'arrel del sistema +de fitxers del disc dur i muntar-lo a #{/mnt}# de la següent manera: + +code{ + + # cp persistence / + # mount -t ext4 /persistence /mnt + +}code + +A continuació, crear el fitxer #{persistence.conf}# afegint contingut i +desmuntar el fitxer imatge. + +code{ + + # echo "/usr union" >> /mnt/persistence.conf + # umount /mnt + +}code + +Ara, reiniciar el sistema i arrencar el medi en viu amb el paràmetre +d'arrencada "persistence". + +3~persistence-conf El fitxer persistence.conf + +Un volum amb l'etiqueta #{persistence}# ha de ser configurat mitjançant un +fitxer #{persistence.conf}# per a fer directoris arbitraris +persistents. Aquest fitxer, ubicat a l'arrel del sistema de fitxers del +volum, controla els directoris que fa persistents, i de quina manera. + +A la pàgina del manual de persistence.conf(5) s'explica en detall com es +configuran els muntatges de les overlays, però un simple exemple hauria de +ser suficient per a la majoria d'usos. Si es vol fer el directori home i el +directori del cache d'APT persistents en un sistema de fitxers ext4 a la +partició /dev/sdb1: + +code{ + + # mkfs.ext4 -L persistence /dev/sdb1 + # mount -t ext4 /dev/sdb1 /mnt + # echo "/home" >> /mnt/persistence.conf + # echo "/var/cache/apt" >> /mnt/persistence.conf + # umount /mnt + +}code + +Després es reinicia el sistema. Durant la primera arrencada els continguts +de #{/home}# i #{/var/cache/apt}# es copiaran en el volum de la +persistència, i d'aquí en endavant tots els canvis en aquests directoris es +guardaran en aquest volum. Tenir en compte que les rutes que apareixen en el +fitxer #{persistence.conf}# no poden contenir espais en blanc o els +components especials #{.}# i #{..}#. A més, ni #{/lib}#, #{/lib/live}# (o +qualsevol dels seus subdirectoris) ni #{/}# es poden fer persistents +utilitzant muntatges personalitzats. Com a solució per a aquesta limitació +es pot afegir #{/ union}# al fitxer #{persistence.conf}# per a aconseguir +una persistència completa. + +3~ Utilitzar diversos medis persistents + +Hi ha diferents mètodes per utilitzar múltiples volums de persistència per a +diferents casos d'ús. Per exemple, utilitzar diversos volums al mateix temps +o seleccionar-ne només un, entre varis, per a fins molt específics. + +Es poden utilitzar diversos volums diferents de muntatges personalitzats +(amb els seus propis fitxers #{persistence.conf}# però si diversos volums +fan que el mateix directori sigui persistent, només s'utilitzarà un +d'ells. Si qualsevol dels dos muntatges són "imbricats" (és a dir, un és un +sub-directori de l'altre) el directori pare es muntarà abans que el +directori fill per a evitar que amb el muntatge un directori no sigui +ocultat per l'altre. Els muntatges personalitzats imbricats són problemàtics +si estan enumerats en el mateix fitxer #{persistence.conf}#. Veure la pàgina +del manual persistence.conf(5) per a saber com manejar aquest cas, si +realment es necessita (una pista: en general no cal fer-ho). + +Un possible cas d'ús: Per a guardar les dades de l'usuari, és a dir +#{/home}# i les dades del superusuari, és a dir #{/root}# en diferents +particions, crear dues particions amb l'etiqueta #{persistence}# i afegir un +fitxer #{persistence.conf}# en cadascuna d'aquesta manera #{# echo "/home" > +persistence.conf}# per a la primera partició que guardarà els fitxers de +l'usuari i #{# echo "/root" > persistence.conf}# per a la segona partició +que emmagatzemarà els fitxers del superusuari. Finalment, utilitzar el +paràmetre d'arrencada #{persistence}#. + +Si un usuari necessita múltiples volums de persistència del mateix tipus per +a diferents ubicacions o proves, com #{private}# i #{work}#, el paràmetre +d'arrencada #{persistence-label}# utilitzat juntament amb el paràmetre +d'arrencada #{persistence}# permetrà tenir diversos dispositius amb la +mateixa, però única, persistència. Un exemple seria si un usuari vol +utilitzar una partició amb persistència amb l'etiqueta #{private}# per a +dades personals com els marcadors d'un navegador, utilitzaria els paràmetres +d'arrencada: #{persistence}# #{persistence-label=private}#. I per +emmagatzemar dades relacionades amb el treball, com a documents, projectes +de recerca o d'un altre tipus, utilitzaria els paràmetres d'arrencada: +#{persistence}# #{persistence-label=work}#. + +És important recordar que aquests volums, #{private}# i #{work}#, també +necessiten tenir un fitxer #{persistence.conf}# en la seva arrel. La pàgina +de manual de live-boot conté més informació sobre com utilitzar aquestes +etiquetes amb els noms més antics. + +3~ Persistència amb xifratge + +Utilitzar la persistència vol dir que algunes dades sensibles poden quedar +exposades a risc. Especialment si les dades persistents s'emmagatzemen en un +dispositiu portàtil com una memòria USB o un disc dur extern. És llavors +quan el xifrat entra en joc. Fins i tot si el procediment pot semblar +complicat a causa de la quantitat de passos que s'han de fer, és molt fàcil +manejar particions xifrades amb live-boot. Per a utilitzar *{luks}*, que és +el tipus de xifrat compatible, es necessita instal·lar /{cryptsetup}/ tant +en la màquina que crearà la partició xifrada com en el sistema en viu amb +que es va a utilitzar la partició persistent xifrada. + +Per a instal·lar /{cryptsetup}/ a la nostra màquina: + +code{ + + # apt-get install cryptsetup + +}code + +Per a instal·lar /{cryptsetup}/ en el sistema viu, afegir-lo a una +package-lists: + +code{ + + $ lb config + $ echo "cryptsetup" > config/package-lists/encryption.list.chroot + +}code + +Una cop tinguem el nostre sistema en viu amb /{cryptsetup}/, bàsicament, +només hem de crear una nova partició, xifrar-la i arrencar amb els +paràmetres #{persistence}# i #{persistence-encryption=luks}#. Podríem haver +anticipat aquest pas i afegit els paràmetres d'arrencada seguint el +procediment habitual: + +code{ + + $ lb config --bootappend-live "boot=live components persistence persistence-encryption=luks" + +}code + +Anem a entrar en els detalls per a tothom que no està familiaritzat amb el +xifrat. En el següent exemple utilitzarem una partició en un dispositiu USB +que correspon a #{/dev/sdc2}#. Tenir en compte que cal determinar quina +partició és la que es va a utilitzar en cada cas específic. + +El primer pas és connectar la memòria usb i determinar de quin dispositiu es +tracta. La manera més recomanable per a llistar dispositius és utilitzar +#{ls -l /dev/disk/by-id}#. Després d'això, crear una nova partició i, a +continuació, xifrar-la amb una frase de contrasenya de la següent manera: + +code{ + + # cryptsetup --verify-passphrase luksFormat /dev/sdc2 + +}code + +A continuació, obrir la partició luks al mapeador de dispositius +virtuals. Es pot utilitzar qualsevol nom que es desitgi. Aquí utilitzem +*{live}* com a exemple: + +code{ + + # cryptsetup luksOpen /dev/sdc2 live + +}code + +El següent pas és omplir el dispositiu amb zeros abans de crear el sistema +de fitxers: + +code{ + + # dd if=/dev/zero of=/dev/mapper/live + +}code + +Ara, estem preparats per a crear el sistema de fitxers. Noteu que estem +afegint l'etiqueta #{persistence}# perquè el dispositiu es munti com a +magatzem de persistència durant l'arrencada. + +code{ + + # mkfs.ext4 -L persistence /dev/mapper/live + +}code + +Per continuar amb la nostra configuració, necessitem muntar el dispositiu, +per exemple, a #{/mnt}#. + +code{ + + # mount /dev/mapper/live /mnt + +}code + +I crear el fitxer #{persistence.conf}# a l'arrel de la partició. Això és, +com s'ha explicat abans, estrictament necessari. Veure {El fitxer +persistence.conf}#persistence-conf. + +code{ + + # echo "/ union" > /mnt/persistence.conf + +}code + +Desmuntar el punt de muntatge: + +code{ + + # umount /mnt + +}code + +I opcionalment, encara que podria ser una bona manera de protegir les dades +que acabem d'agregar a la partició, podem tancar el dispositiu: + +code{ + + # cryptsetup luksClose live + +}code + +Anem a resumir el procés. Fins ara, hem creat un sistema viu capaç de +manejar xifratge, que es pot copiar a una memòria USB com s'explica a +{Copiar una imatge ISO híbrida en un dispositiu +USB}#copying-iso-hybrid-to-usb. També hem creat una partició xifrada, que es +pot situar en la mateixa memòria USB per portar a tot arreu i hem configurat +la partició xifrada per ser utilitzada com a magatzem de persistència. Així +que ara, només hem de arrencar el sistema en viu. En el moment d'arrencar, +live-boot ens preguntarà la frase de contrasenya i muntarà la partició +xifrada per a ser utilitzada per a la persistència. |